La prevenció.

La lluita contra els riscos laborals és un dret dels treballadors i un deure de l'empresa. La lluita contra els riscos laborals comporta accions paral·leles en diferents fronts:

• Ergonomia del lloc de treball, adaptant-lo a les necessitats tant fisiològiques com psicològiques dels treballadors.
• Establiment de normes de seguretat sobre les condicions mediambientals, l'ús de materials, maquines i eines i l'ús dels mitjans de protecció.
• Formació del treballador  i dels responsables per conscienciar dels riscos i de les seves conseqüències, fomentar la capacitat de reconèixer-los i d'establir entre tots normes de prevenció senzilles i clares.
• Desenvolupament de tècniques mèdiques preventives.
• Estudi de l'organització industrial per fer més eficients la producció, facilitat la feina i reduir la perillositat.
• Desenvolupar la psicosociologia laboral per afavorir la motivació, el bon ambient de treball, la valoració de la feina que fa cada treballador per aconseguir els objectius els objectius comuns de l'empresa, etc.

Conseqüències dels accidents laborals.

En un entorn laboral normal, els treballadors venen la seva capacitat de treball a l'empresa que els ha contractat a canvi d'una remuneració econòmica. L'empresa i el treballador destinen una petita part dels diners a la Seguretat Social de l'Estat per cobrir solidàriament la incapacitat laboral dels treballadors.

Quan es produeix una situació d'accident laboral o malaltia professional, es trenca la situació laboral i les parts en paguen les conseqüències:

• El treballador incapacitat deixa de cobrar el sou de l'empresa i la Seguretat Social li passa un subsidi. Cal afegir-hi les conseqüències psicosocials de la pròpia incapacitat o definitiva.
• L'empresa ha de contractar treballadors nous i per tant inexperts, que seran menys eficients. A més, es pot obrir un expedient d'inspecció de treball per comprovar si es compleixen totes les mesures preventives de seguretat.
• L'Estat ha de pagar el subsidi al treballador afectat i fer-se càrrec del seu tractament mèdic.

Causes dels riscos laborals.

Les errades humanes directes són responsables de més del 90% dels accidents. Són conseqüència de l'incompliment de les normes de seguretat per imprudència, ignorància o cansament per part del treballador i del responsable de supervisar-lo.
Les errades humanes indirectes, anomenades errades tècniques, són provocades per eines o màquines mal dissenyades o amb un manteniment deficient o per unes condicions de treball inadequades. Cal destacar que:
En un accident de treball hi sol haver diverses causes o errades juntes. En la majoria dels casos l'atzar evitarà que condueixin a l'accident, però en un petit percentatge es produirà un encadenament amb conseqüències greus per al treballador.

El risc laboral.

El risc laboral es defineix com qualsevol situació de treball que pugui afectar la salut física (danys), la salut mental (trastorns) o la posició social (rebuig) de les persones.
D'entrada podem separar els riscos en dues categories:

• El riscos evitables són aquells en els quals un cop s'ha pres la mesura correctora desapareixen i no es poden tornar a produir. Són els més fàcils de detectar i corregir i cal que s'actuï immediatament perquè no n'apareguin.
• Els riscos no evitables comprenen la resta, és a dir, aquells que no es poden eliminar perquè formen part de la natura del lloc de treball.

Classificació dels riscos laborals.

Actualment els riscos es classifiquen en quatre categories:

• Riscos en la seguretat. Els riscos en la seguretat corresponen al concepte clàssic d'accident laboral i, per extensió, també als accidents domèstics.
• Riscos en la higiene. Els riscos en la higiene corresponen al concepte clàssic de malaltia professional i són conseqüència de la presència d'agents contaminants al lloc de treball.
• Riscos en l'ergonomia. Els riscos en l'ergonomia es refereixen als problemes que pateixen el treballador quan els mètodes, els equips i les condicions de treball no s'adapten a l'anatomia, la fisiologia i la psicologia de la persona.
• Riscos psicosocials. Els riscos psicosocials es relacionen amb les condicions de l'organització del treball  i afecten la salut de les persones mitjançant mecanismes psicològics o fisològics.

Activitats.

1. Pensa com s'ha aplicat el procés tecnològic a la millora del calçat esportiu. Com ha influït l'aparició de nous materials?
Millor perquè hi ha més idees i més opcions per fer una cosa més creativa, i els materials poden ser de millor qualitat. També, al ser calçat, pot tenir més temps de vida.

2.Quines  millores aplicaries a l'objecte de l'exercici anterior?
Doncs que la sola duressi més, algun objecte per fer que semblesin noves sempre...


3. Quines eines utilitzaries en cada fase del projecte tecnològic? :
Realitzacio de la memoria: Processadors de textos.
Presentacio als clients del projecte: Presentacio amb projector.
Dibuix de planols: Programes de disseny.
Pressupost: Full de calcul.
Gestionar les dades dels clients i proveidors: Base de dades.
Recerca de preus de productes: Internet.
Popaganda: Processadors de textos.


4. Quins avantatges comporta fer dibuixos esquemàtics utilitzant símbols normalitzats? Indica exemples en què n'hagis utilitzat a les teves activitats a classe.
Qualsevol representació la pot entendre tothom, fins i tot algú que no hi treballi...


5. Qui és el responsable dels danys quan hi ha una explosió de gas en un habitatge?
Dins de l'edifici, el propietari. En general, seria doncs dels contadors de la companyia.


6. Quin professional és el que es dedica a fer reformes de gas o electricitat en un habitatge? Es pot fer qualsevol canvi? Cal la signatura d'algun professional o el visat d'algun projecte?
Instaladors amb títol professional. No, no es pot canviar. Amb una signatura.

Visivilitat econòmica. El pressupost.

El pressupost és la part del projecte on es relacionen, d'una manera ordenada i detallada, les despeses econòmiques que originarà la materialització del projecte. Els elements que el formen són:

1. Els materials: matèries primeres, productes semielaborats i prefabricats que es fan servir.
2. La mà d'obra: qualificació professional i nombre de persones que hi intervenen.
3. El temps: durada de l'activitat corresponent


Aquests tres elements normalment s'engloben sota la denominació genèrica de concepte o unitat d´obra, i un conjunt de aquests s'anomena partida. Per cada partida s'han de definir els amidaments; és a dir, les dimensions corresponents.

Normes, reglaments i especificacions i plànols.

Normes, reglaments i especificacions.

La normalització vol unificar criteris respecte a unes matèries determinades, i així possibilitar l'ús d'un llenguatge comú dins d'un entorn d'activitats concretes.

• Les normes són ducuments d'aceptació voluntària que contenen especificacins elaborades amb el conses de diverses parts interesades. Són aprovades i publicades per un organisme reconegut.
• Els reglaments són especificacions de compliment obligat que estan fixades per la llei. Tenen com a finalitat augmentar les garanties de seguretat, de fiabilitat, de qualitat i d'adaptabilitat dins les diferents condicions tecnològiques existents.
• Les especificacions tècniques expressen els criteris d'exigència de l'usuari devan del fabricant o del proveïdor. Són de caracter tècnic i poden ser la clau dels acords que fonamenten els contractes entre empreses.

Plànols.

Són el conjunt de formats que contenen tots els dibuixos que es fan durants el desenvolupament del projecte.

Totes les característiques formals dels plànols i també el contingut s'ha d'ajustar a les normes UNE.
Si en el projecte hi ha més d'un plànol, cal acompanyar-lo amb un índix que els referencï.

El projecte tècnic formal. La memòria

El projecte tècnic és un document amb informació tècnica que ens permetrà desenvolupar la solució al problema inicial d'una manera clara i precisa.

La memòria 

L'apartat de la memòria es divideix, al seu torn, en sis subapartats: la memòria descriptiva, els càlculs, l'estudi econòmic, l'estudi mediambiental, l'estudi de seguretat i salut i els annexos.

La memòria descriptiva.

El subapartat memòria descriptiva s'hi ha d'explicar detalladament l'objectiu i l'abast del projecte, la ubicació, els estudis previs que s'han fet per analitzar el problema en qüestió, l'anàlisi de les diverses solucions baremades i el criteri que ha portat a escollir la solució proposada, els mètodes de càlcul utilitzats, els resultats d'aquests càlculs i la justificació de quins s'han tingut en compte a l'hora de prendre decisions, la bibliografia consultada, la valoració econòmica global del projecte i la seva viablilitat.

Els càlculs.

Pel que fa als càlculs que apareixen en la memòria, s'han d'ordenar per temes.  Cal indicar les diverses operacions que s'hi han fet, s'hi ha d'indicar la procedència bibliogràfica dels metodes de calculs i si s'ha de fer referència a il·lustracions, plànols o annexos, s'ha de fer de manera clara i entenedora.

L'estudi econòmic.

En l'estudi econòmic hi hauran els possibles estudis de mercat, la previsió de recursos financers, humans i tècnics, els temps d'amortització i la rendibilitat del producte.

L'estudi mediambiental.

Qualsevol projecte susceptible de tenir un impacte sobre el medi ha d'incloure el perceptiu estudi mediambiental.

L'estudi de seguretat i salut.

Un pas endevant ha estat la desició d'obligar a fer un estudi de seguretat i salut en els projectes tècnics, de manera que ha des de la fase de disseny es tenen en compte els punts crítics, la formació necessària dels treballadors i les necessitats materials i tècniques  perquè es compleixin les normes de seguretat.

La Constitució espanyola, en el seu article 40.2, encomana als poders públics, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, vetllar per la seguretat i la higíene en el treball.

Els annexos.

Segons el tipus de projecte, farà falta encara més informació de tipus descriptiu i tècnic, que per la seva importància mereix un subapartat. Així, podrem inserir annexos referits als catàlegs de característiques dels diversos materials i components prefabricats que s'han utilitzat.

El cicle tecnològic

1. Identificació i anàlisis del  problema o necessitat.
Ens hem de fer una serie de preguntes:

• És una situació nova o és conseqüencia de l'aparició d'altres objectes o materials?
• Hi ha cap objecte que, encara que sigui d'una manera deficient, intenta satidfer les necessitats, o és un nou repte sense precedents?

Hem de millorar objectes que existeixen i s'han de crear nous.

                                

2. Exploració d'idees i disseny de l'objecte.
Analitzarem els objectes que ja existeixen i no ens satisfasen. Farem un recull d'idees. Un cop rediudes totes les noves idees i les, millores proposades per als objectes existents, farem un analisis que s'adapti a totes les nostres necessitats. La tira  de unes o altres será la tira de material més econòmic.
Un cop triada l'opció desenvoluparem el projecte.


3. Construcció de l'objecte.
En aquesta fase plasmarem les nostres idees en un objecte real mitjançant les tècniques de treball. Normalment se solen ser prototips i maquetes previes a l'objecte per veure com qudaria. Si en la construcció es detecten petits problemes es fan retocs per millorar-ne el funcionamente.

4. Ànalisis de l'objecte.
Un cop construit l'objecte l'avaluarem per comprovar si compleix l'objectiu que ens haviem fixat al principi.
Aquesta avaluació de seguits revela  petits problemes, que es poden arreglar i millorar en cas que si fem noves rèpliques del nostre objecte en producció industrial.

Activitats sobre el motor de gasolina.

A continuació cal que responguis a una sèrie de preguntes per escrit. Per fer-ho cal que copiïs els enunciats al teu bloc i que contestis fent servir les teves pròpies paraules.
1. Dibuixa un motor de gasolina i indica'n les parts.

2. Què vol dir que un motor de gasolina és un motor de 4 temps? Digues com s'anomena cada temps.
El motor o cicle de quatre temps és un tipus de motor d'explosió que precisa de quatre curses del pistó o èmbol (dues voltes completes del cigonyal) per a completar el cicle termodinàmic.
Primer temps o admissió, Segon temps o compressió, Tercer temps o explosió i Quarte temps o d'escapament.

3. Explica com funciona un motor de gasolina. Ajuda't de dibuixos dels 4 temps per fer-ho.

El motor de gasolina és un tipus de motor alternatiu de combustió interna i d'encesa per espurna que utilitza l'explosió d'un combustible, provocada mitjançant una guspira, per expandir un gas empenyent així un pistó. N'hi ha de dos i de quatre temps. Es tracta d'una màquina amb un dispositiu cilindre-èmbol d'encesa per espurna que funciona segons el cicle ideal termodinàmic d'Otto. El seu rendiment real és d'entre un 25% i un 30%

4. Quins vehicles acostumen a portar motors de gasolina?
El motor de gasolina s'utilitza en els turismes (aproximadament són gasolina), en la majoria de motor gran i ciclomotors.


5. Qui va inventar el motor de gasolina? Quin any?
Otto Nikolaus, en 1867.


6. Quines avantatges i inconvenients té el motor de gasolina respecte d'altres motors com el dièsel?
Els dièsel consumeixen menys combustible i a més aquest és encara un 15% més barat que la gasolina, la qual cosa permet estalviar entre 2 i 4 pessetes per quilòmetre recorregut, i a això s'afegeixen les millores tècniques (funcionament més suau i menys sorollós) i de prestacions (major potència i agilitat del motor) dels dièsel. 


7. Quina és la funció dels següents elements: bugia, biela, cigonyal i vàlvula?
Una bugia és l'element que produeix la ignició de la mescla de combustible i aire als cilindres, mitjançant una guspira, d'un motor de combustió interna. Les bugies tenen un elèctrode central aïllat que està connectat, per un cable completament aïllat, a una bobina d'encesa o un circuit magnètic a l'exterior, formant, amb una terminal de terra a la base de l'endoll, una espurna a l'interior del cilindre.
Una biela és una peça que es troba subjectada per un dels seus extrems a un èmbol o pistó que realitza un moviment en línia recta, i per l'altre a una manovella. Aquest sistema biela-manovella serveix en mecànica per a transformar un moviment rectilini alternatiu en un moviment de rotació, i viceversa.
El cigonyal és la peça d'un motor que es tradueix en moviment alternatiu lineal del pistó en la rotació. Per convertir el moviment alternatiu en la rotació, el cigonyal té "maneta tira" o "monyeca", les superfícies de rodament addicionals l'eix es compensa a la de la maneta, a la qual els "fins gran" de les bieles de cada cilindre d'adjuntar.
Una vàlvula és un dispositiu mecànic amb el qual es pot iniciar, aturar o regular la circulació (pas) de líquids o gasos mitjançant una peça movible que obre, tanca o obstrueix de forma parcial un o més orificis o conductes.


8. Què és l'ordre d'encesa? Posa'n un exemple.
L'ordre d'encesa és un mecanisme que s'encarrega de produir i gestionar l'encesa de les bugies.

9. Què és cilindres en línia? Dibuixa les configuracions de motors més usuals.
L'espai en què es mou amunt i avall  el pistó es denomina cilindre. Hem vist com funciona un motor que té un cilindre. La majoria de cotxes tenen motors de quatre cilindres col·locats en línia.

Motor en V6 

Motor en H

Motor en W

Motor en V12

10. Què és la gasolina i d'on s'obté? Quins perills té?
La gasolina (o essència, i popularment benzina) és una barreja d' hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna. Té un poder calorífic molt elevat, d'uns 46 MJ/kg. És altamant inflamable i pot despendre vapors tòxics perillosos. No es pot emmagatzemar a casa.


11. Quins són i quina funció fan els principals sistemes auxiliars del motor?
Carburació: fa la mescla de gasolina i aire que entra al motor. 
Refrigeració: refreda el motor perquè la calor no el malmeti. 
Encesa: s'encarrega de produir i gestionar l'encesa de les bugies. 
Lubrificació: s'encarrega de greixar el motor per reduir el fregament entre les peces.


12. Quins vehicles, en general, fan servir gasolina sense plom 95 i quins gasolina sense plom 98?
Normalment els vehicles més potents utilitzen gasolina sense plom 98.

Tipus de transmissions

Transmissió per engranatge

El nombre de dents d'un engranatge per la seva velocitat angular és igual al nombre de dents de la roda amb què engrana per la velocitat angular a què es mou.

Z1 · ω1= Z2 · ω2

Transmissió per corretja

L'equació que relaciona el moviment de dues politges unides per corretja és:

Φ1 · ω1 = Φ2 · ω2

Φ1 = diàmetre de la politja 1  

Φ2 = diàmetre de la politja 2

ω1 = velocitat angular de la politja 1

ω2 = velocitat angular de la politja 2

Transmissió per cadena

S'acompleix l'equació d'equilibri de la transmissió d'engranatge:

Z1 · ω1= Z2 · ω2

Z=nombre de dents ω= velocitat angular

Relació de transmissió

La relació de transmissió és el quocient de les velocitats dels dos elements que es mouen i es representa per r. 

R= ωconduïda / ω motriu

Trens de mecanismes

Els trens de mecanismes són la unió de diversos mecanismes simples. Per exemple, els rellotges analògics tenen molts engranatges, uns acoblats a altres. Hi han tres tipus:
Sistema de transmissió reductor. Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges, cal que una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir, que siguin solidaris.
Tren de politges. Quan volem reduir la velocitat d'un motor, es pot fer amb unes quantes politges unides amb corretja.
Tren d'engranatges. Si volem augmentar la velocitat d'un mecanisme farem servir uns quants engranatges o politges acoblades, passant de mida més gran a mida més petita.

Mecanismes de transmissió.

Pinyó-cremallera i cargol-famella. Per a transformacions del moviment circular en lineal a circular.
Biela-manovella,excèntrica,cigonyal i lleva. Per a transformacions de moviment circular en alternatiu.
Pinyó-cremallera. És un sistema format per un engranatge,anomenat pinyó, i una barra dentada. Les dents del pinyó engranen en les de la barra, de manera que un moviment de gir del pinyó produeix un desplaçament lineal de la barra. També pot funcionar a la inversa.
Cargol-femella. Està format per un eix enroscat (cargol) i una femella ab la mateixa rosca que l'eix. Si es gira la femella,aquesta es desplaça linealment sobre el cargol; i a l'inreves, si es gira el cargol, també es desplaça la femella.

Mecanismes de transformació de moviment circular alternatiu.

Biela-manovella. És un mecanisme format per dues barres articulades, de manera que una gira i l'altra es desplaça per una guia. La barra que gira s'anomena manovella, i l'altra, biela. Aquest sistema transforma un moviment circular en un moviment alternatiu o de vaivé.
L'excèntrica. És una roda que té una barra rigida en un punt del seu perímetre. Converteix el moviment circular en alternatiu y a l'inreves.
El cigonyal. És un sistema format per la unió de moltes manovelles acoblades a les seves bieles corresponents. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
La lleva i seguidor. És un dispositiu que quan gira és capaç d'accionar un element al qual no està unit i moure'l de manera alternativa. La lleva transforma un moviment de gir en un moviment lineal alternatiu.

Mecanismes de transmissió.

Fins ara hem vist màquines simples que redueixen o multipliquen  la força, però les màquines més complexes es caracteritzen pel fet de tenir moviment.
Quan engeguem el motor d'un cotxe, perquè es mogui cal comunicar el moviment del motor a les rodes. Això es fa amb mecanismes de transmissió. Els més importants són:
Transmissió per engranatges: els engranatges són rodes que tenen dents en tot el perímetre externs i encaixen les unes amb les altres.

Transmissió per corretja: la corretja transmet el moviment d'una politja a l'altra.

Transmissió per cadena i pinyó: les baules d'una cadena s'acoblem a les dents d'una roda.

Els cercadors

Els cercadors són programes amb bases de dades organitzades per temes o paraules clau, i que treballen a partir de les paraules que l'internauta escriu en una pàgina web:

Google

Yahoo

Grec

Altavista

Lycos

Cercat

Com accedir a una pàgina web

Un navegador és una aplicació que permet visualitzar pàgines web. Per fer-ho hem de:

• Introduir a la part superior de la pantalla del navegador l'adreça URL del web que volem visitar.
• Utilitzar un enllaç existent en una altra pàgina web; és a dir, un text subrallat i/o destacat en un altre color.
• Utilitzar els controls d'avançament i retrocés si abans hem visitat aquesta pàgina.
• Seleccionar la pàgina des de l'apartat Llista d'adreces d'interès o Llista de preferits.

Atres serveis d'Internet.

• El xat (també anomenat tertúlia) és un servei en què dues o més personaes poden establir converses a través de finestres de text en què van apareixent consecutivament les intervencions que cada interlocutor escriu al teclat.
• Els fòrums de discussió són un servei d'Internet en què molts usuaris accedeixen als misstages escrits per un visitant d´aquest fòrum.
• El servei FTP (File Transfer Protocol; protocol de transferència de fitxers) serveix per transferir fitxers entre equips informàtics.
• Mitjançant l'ús dels sistemes de comerç electrònic podem comprar per Internet.
• Les plataformes d´e-learning permeten accedir a continguts educatius des de qualsevol part del mitjançant l'establiment d´aules virtuals.
• El servei de videoconferència permet mantenir comunicació sonora i visual entre dos usuaris d'Internet.

Actividades.

Calcula la força que has de fer per aixecar una càrrega de 100N en aquest torn:

P·Bp = R · Br

P·1,2 =100·1,4

P1,2 = 140

P= 140/1,2 = 100

Indica els mecanismes simples que hi ha en els objectes següents:

Ganivet:   Tascó

Broca de fer forats:   Cargol

Punta de fletxa:   Tascó

Tenalles:   Palanca

Arada:   Tascó

Espiral:   Cargol

Persiana:   Cargol

Interruptor elèctric:   Palanca

Pla inclinat, tascó i cargol.

El pla inclinat és una rampa que serveix per elevar càrregues fent menys esforços. La seva fórmula és:

F·b = R·a 

El tascó és un pla inclinat doble en el qual la força que s'aplica perpendicular a la base es transmet multiplicada a les cares del tascó.

El cargol és un pla inclinat, però enrotllar sobre un cilindre.

Politges i polispastos.

La politja és una palanca de primer grau. Consisteix en una roda de superfície lateral amb forma de canal per on s'introdueix una corda o una corretja.

Un polipast és un conjunt de politges combinades de tal manera que poden elevar un gran pes fent molt poca força.

Torn

Un torn és un cilindre que consta d'una maneta que el fa girar, de manera que és capaç d'aixecar pesos amb menys esforç. La seva formula és:

P·Bp = R·Br

Què fa falta per utilitzar Internet?

Per accedir a Internet es necessita:

• Un ordinador que tingui mòdem (o router).  Altres dispositius, com algunes vidioconsoles, també es poden connectar a Internet.
• El mòdem es connecta a la línia telefònica mitjançant un cable telefònic normal, i a l'ordinador amb un cable de xarxa o USB.
• Els routers inalàmbrics permeten prescindir dels cables per accedir a Internet.
• Una línia telefònica o de cable.
• Donar-se d'alta en un proveïdor de serveis d'Internet, que facilita un número de telèfon al qual trucarà el mòdem i una contrasenya per a cada usuari. Per exemple:

ADSL amb Movistar.

ADSL amb Orange

ADSL amb Jazztel

ADSL amb Ono

ADSL amb Tele2

• Un navegador per visualitzar les pàgines web. Exemples:

Safari

Google Chrome

Internet Explorer

Mozilla Firefox

Actividades.

Calcula la força que has de fer per aixecar una càrrega de 100N en cada cas:

F = R

100N=R

100N=F

R = 6000

P = X

N = 3

P = 6 000 / 2·3  

P = 1000 N, 100 Kg

Politges i polispastos.

La politja és una palanca de primer grau. Consisteix en una roda de superfície lateral amb forma de canal per on s'introdueix una corda o una corretja.

Un polispast és un conjunt de politges combinades de tal manera que poden elevar un gran pes fent molt poca força.