La prevenció.

La lluita contra els riscos laborals és un dret dels treballadors i un deure de l'empresa. La lluita contra els riscos laborals comporta accions paral·leles en diferents fronts:

• Ergonomia del lloc de treball, adaptant-lo a les necessitats tant fisiològiques com psicològiques dels treballadors.
• Establiment de normes de seguretat sobre les condicions mediambientals, l'ús de materials, maquines i eines i l'ús dels mitjans de protecció.
• Formació del treballador  i dels responsables per conscienciar dels riscos i de les seves conseqüències, fomentar la capacitat de reconèixer-los i d'establir entre tots normes de prevenció senzilles i clares.
• Desenvolupament de tècniques mèdiques preventives.
• Estudi de l'organització industrial per fer més eficients la producció, facilitat la feina i reduir la perillositat.
• Desenvolupar la psicosociologia laboral per afavorir la motivació, el bon ambient de treball, la valoració de la feina que fa cada treballador per aconseguir els objectius els objectius comuns de l'empresa, etc.

Conseqüències dels accidents laborals.

En un entorn laboral normal, els treballadors venen la seva capacitat de treball a l'empresa que els ha contractat a canvi d'una remuneració econòmica. L'empresa i el treballador destinen una petita part dels diners a la Seguretat Social de l'Estat per cobrir solidàriament la incapacitat laboral dels treballadors.

Quan es produeix una situació d'accident laboral o malaltia professional, es trenca la situació laboral i les parts en paguen les conseqüències:

• El treballador incapacitat deixa de cobrar el sou de l'empresa i la Seguretat Social li passa un subsidi. Cal afegir-hi les conseqüències psicosocials de la pròpia incapacitat o definitiva.
• L'empresa ha de contractar treballadors nous i per tant inexperts, que seran menys eficients. A més, es pot obrir un expedient d'inspecció de treball per comprovar si es compleixen totes les mesures preventives de seguretat.
• L'Estat ha de pagar el subsidi al treballador afectat i fer-se càrrec del seu tractament mèdic.

Causes dels riscos laborals.

Les errades humanes directes són responsables de més del 90% dels accidents. Són conseqüència de l'incompliment de les normes de seguretat per imprudència, ignorància o cansament per part del treballador i del responsable de supervisar-lo.
Les errades humanes indirectes, anomenades errades tècniques, són provocades per eines o màquines mal dissenyades o amb un manteniment deficient o per unes condicions de treball inadequades. Cal destacar que:
En un accident de treball hi sol haver diverses causes o errades juntes. En la majoria dels casos l'atzar evitarà que condueixin a l'accident, però en un petit percentatge es produirà un encadenament amb conseqüències greus per al treballador.

El risc laboral.

El risc laboral es defineix com qualsevol situació de treball que pugui afectar la salut física (danys), la salut mental (trastorns) o la posició social (rebuig) de les persones.
D'entrada podem separar els riscos en dues categories:

• El riscos evitables són aquells en els quals un cop s'ha pres la mesura correctora desapareixen i no es poden tornar a produir. Són els més fàcils de detectar i corregir i cal que s'actuï immediatament perquè no n'apareguin.
• Els riscos no evitables comprenen la resta, és a dir, aquells que no es poden eliminar perquè formen part de la natura del lloc de treball.

Classificació dels riscos laborals.

Actualment els riscos es classifiquen en quatre categories:

• Riscos en la seguretat. Els riscos en la seguretat corresponen al concepte clàssic d'accident laboral i, per extensió, també als accidents domèstics.
• Riscos en la higiene. Els riscos en la higiene corresponen al concepte clàssic de malaltia professional i són conseqüència de la presència d'agents contaminants al lloc de treball.
• Riscos en l'ergonomia. Els riscos en l'ergonomia es refereixen als problemes que pateixen el treballador quan els mètodes, els equips i les condicions de treball no s'adapten a l'anatomia, la fisiologia i la psicologia de la persona.
• Riscos psicosocials. Els riscos psicosocials es relacionen amb les condicions de l'organització del treball  i afecten la salut de les persones mitjançant mecanismes psicològics o fisològics.

Activitats.

1. Pensa com s'ha aplicat el procés tecnològic a la millora del calçat esportiu. Com ha influït l'aparició de nous materials?
Millor perquè hi ha més idees i més opcions per fer una cosa més creativa, i els materials poden ser de millor qualitat. També, al ser calçat, pot tenir més temps de vida.

2.Quines  millores aplicaries a l'objecte de l'exercici anterior?
Doncs que la sola duressi més, algun objecte per fer que semblesin noves sempre...


3. Quines eines utilitzaries en cada fase del projecte tecnològic? :
Realitzacio de la memoria: Processadors de textos.
Presentacio als clients del projecte: Presentacio amb projector.
Dibuix de planols: Programes de disseny.
Pressupost: Full de calcul.
Gestionar les dades dels clients i proveidors: Base de dades.
Recerca de preus de productes: Internet.
Popaganda: Processadors de textos.


4. Quins avantatges comporta fer dibuixos esquemàtics utilitzant símbols normalitzats? Indica exemples en què n'hagis utilitzat a les teves activitats a classe.
Qualsevol representació la pot entendre tothom, fins i tot algú que no hi treballi...


5. Qui és el responsable dels danys quan hi ha una explosió de gas en un habitatge?
Dins de l'edifici, el propietari. En general, seria doncs dels contadors de la companyia.


6. Quin professional és el que es dedica a fer reformes de gas o electricitat en un habitatge? Es pot fer qualsevol canvi? Cal la signatura d'algun professional o el visat d'algun projecte?
Instaladors amb títol professional. No, no es pot canviar. Amb una signatura.

Visivilitat econòmica. El pressupost.

El pressupost és la part del projecte on es relacionen, d'una manera ordenada i detallada, les despeses econòmiques que originarà la materialització del projecte. Els elements que el formen són:

1. Els materials: matèries primeres, productes semielaborats i prefabricats que es fan servir.
2. La mà d'obra: qualificació professional i nombre de persones que hi intervenen.
3. El temps: durada de l'activitat corresponent


Aquests tres elements normalment s'engloben sota la denominació genèrica de concepte o unitat d´obra, i un conjunt de aquests s'anomena partida. Per cada partida s'han de definir els amidaments; és a dir, les dimensions corresponents.

Normes, reglaments i especificacions i plànols.

Normes, reglaments i especificacions.

La normalització vol unificar criteris respecte a unes matèries determinades, i així possibilitar l'ús d'un llenguatge comú dins d'un entorn d'activitats concretes.

• Les normes són ducuments d'aceptació voluntària que contenen especificacins elaborades amb el conses de diverses parts interesades. Són aprovades i publicades per un organisme reconegut.
• Els reglaments són especificacions de compliment obligat que estan fixades per la llei. Tenen com a finalitat augmentar les garanties de seguretat, de fiabilitat, de qualitat i d'adaptabilitat dins les diferents condicions tecnològiques existents.
• Les especificacions tècniques expressen els criteris d'exigència de l'usuari devan del fabricant o del proveïdor. Són de caracter tècnic i poden ser la clau dels acords que fonamenten els contractes entre empreses.

Plànols.

Són el conjunt de formats que contenen tots els dibuixos que es fan durants el desenvolupament del projecte.

Totes les característiques formals dels plànols i també el contingut s'ha d'ajustar a les normes UNE.
Si en el projecte hi ha més d'un plànol, cal acompanyar-lo amb un índix que els referencï.