Transmissió per engranatge
El nombre de dents d'un engranatge per la seva velocitat angular és igual al nombre de dents de la roda amb què engrana per la velocitat angular a què es mou.Z1 · ω1= Z2 · ω2
Transmissió per corretja
L'equació que relaciona el moviment de dues politges unides per corretja és:
Φ1 · ω1 = Φ2 · ω2
Φ1 = diàmetre de la politja 1
Φ2 = diàmetre de la politja 2
ω1 = velocitat angular de la politja 1
ω2 = velocitat angular de la politja 2
Transmissió per cadena
S'acompleix l'equació d'equilibri de la transmissió d'engranatge:
Z1 · ω1= Z2 · ω2
Z=nombre de dents ω= velocitat angular
Relació de transmissió
La relació de transmissió és el quocient de les velocitats dels dos elements que es mouen i es representa per r.
R= ωconduïda / ω motriu
Trens de mecanismes
Els trens de mecanismes són la unió de diversos mecanismes simples. Per exemple, els rellotges analògics tenen molts engranatges, uns acoblats a altres. Hi han tres tipus:
Sistema de transmissió reductor. Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges, cal que una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir, que siguin solidaris.
Tren de politges. Quan volem reduir la velocitat d'un motor, es pot fer amb unes quantes politges unides amb corretja.
Tren d'engranatges. Si volem augmentar la velocitat d'un mecanisme farem servir uns quants engranatges o politges acoblades, passant de mida més gran a mida més petita.
Pinyó-cremallera i cargol-famella. Per a transformacions del moviment circular en lineal a circular.
Biela-manovella,excèntrica,cigonyal i lleva. Per a transformacions de moviment circular en alternatiu.
Pinyó-cremallera. És un sistema format per un engranatge,anomenat pinyó, i una barra dentada. Les dents del pinyó engranen en les de la barra, de manera que un moviment de gir del pinyó produeix un desplaçament lineal de la barra. També pot funcionar a la inversa.
Cargol-femella. Està format per un eix enroscat (cargol) i una femella ab la mateixa rosca que l'eix. Si es gira la femella,aquesta es desplaça linealment sobre el cargol; i a l'inreves, si es gira el cargol, també es desplaça la femella.
Biela-manovella. És un mecanisme format per dues barres articulades, de manera que una gira i l'altra es desplaça per una guia. La barra que gira s'anomena manovella, i l'altra, biela. Aquest sistema transforma un moviment circular en un moviment alternatiu o de vaivé.
L'excèntrica. És una roda que té una barra rigida en un punt del seu perímetre. Converteix el moviment circular en alternatiu y a l'inreves.
El cigonyal. És un sistema format per la unió de moltes manovelles acoblades a les seves bieles corresponents. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
La lleva i seguidor. És un dispositiu que quan gira és capaç d'accionar un element al qual no està unit i moure'l de manera alternativa. La lleva transforma un moviment de gir en un moviment lineal alternatiu.
Sistema de transmissió reductor. Per unir un sistema de politges a un sistema d'engranatges, cal que una politja i un engranatge estiguin en el mateix eix i girin a la mateixa velocitat; és a dir, que siguin solidaris.
Tren de politges. Quan volem reduir la velocitat d'un motor, es pot fer amb unes quantes politges unides amb corretja.
Tren d'engranatges. Si volem augmentar la velocitat d'un mecanisme farem servir uns quants engranatges o politges acoblades, passant de mida més gran a mida més petita.
Mecanismes de transmissió.
Pinyó-cremallera i cargol-famella. Per a transformacions del moviment circular en lineal a circular.
Biela-manovella,excèntrica,cigonyal i lleva. Per a transformacions de moviment circular en alternatiu.
Pinyó-cremallera. És un sistema format per un engranatge,anomenat pinyó, i una barra dentada. Les dents del pinyó engranen en les de la barra, de manera que un moviment de gir del pinyó produeix un desplaçament lineal de la barra. També pot funcionar a la inversa.
Cargol-femella. Està format per un eix enroscat (cargol) i una femella ab la mateixa rosca que l'eix. Si es gira la femella,aquesta es desplaça linealment sobre el cargol; i a l'inreves, si es gira el cargol, també es desplaça la femella.
Mecanismes de transformació de moviment circular alternatiu.
Biela-manovella. És un mecanisme format per dues barres articulades, de manera que una gira i l'altra es desplaça per una guia. La barra que gira s'anomena manovella, i l'altra, biela. Aquest sistema transforma un moviment circular en un moviment alternatiu o de vaivé.
L'excèntrica. És una roda que té una barra rigida en un punt del seu perímetre. Converteix el moviment circular en alternatiu y a l'inreves.
El cigonyal. És un sistema format per la unió de moltes manovelles acoblades a les seves bieles corresponents. Transforma simultàniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
La lleva i seguidor. És un dispositiu que quan gira és capaç d'accionar un element al qual no està unit i moure'l de manera alternativa. La lleva transforma un moviment de gir en un moviment lineal alternatiu.
